Recent Changes

Saturday, May 1

  1. page Descartes edited ... Matemàtiques: No obstant sempre queden les matematiques, la eina del racionalisme, ara be Desc…
    ...
    Matemàtiques: No obstant sempre queden les matematiques, la eina del racionalisme, ara be Descartes explica que a vegades són complexes i poden donar pas a un error; tampoc les podem agafar com a certesa absoluta.
    Descartes, en aquest punt s'inventa " El geni maligne " una espècie de Deu malvat que fa que en pensem coses que no ho són.
    En conclusió la unica conclusió que pot extreure Descartes del dubte és que pensa i diu: " penso, per tant existeixo " → ( cogito ergo sum )
    REALITAT - VERITAT
    TEORIA ÈTICA
    ...
    Per poder ser liures hem de acceptar que el desti ja esta escrit degut al mecanisme determinista.
    De la mateixa manera que altres filosofs Descartes creu en la ignorancia com el mal per a una persona.
    POLÍTICATEORIA POLITICA
    Descartes no es precisament destacat per enunciar una gran teoria politica.
    Descartes diu que els conflictes son producte de la irracionalitat.
    Creu que el millor sistema politic és una republica democràtica.

    (view changes)
    12:07 pm
  2. page Descartes edited ... Els sentits: Cada persona percep una realitat diferent, per tant, no ens podem fiar dels senti…
    ...
    Els sentits: Cada persona percep una realitat diferent, per tant, no ens podem fiar dels sentits.
    Somni - Realitat: Tampoc podem saber amb total certesa si la realitat és fruit de la imaginacio o d'un somni.
    Matemàtiques: No obstant sempre queden les matematiques, la eina del racionalisme, ara be Descartes explica que a vegades són complexes i poden donar pas a un error; tampoc les podem agafar com a certesa absoluta.
    Descartes, en aquest punt s'inventa " El geni maligne " una espècie de Deu malvat que fa que en pensem coses que no ho són.

    REALITAT - VERITAT
    TEORIA ÈTICA
    (view changes)
    11:53 am
  3. page Descartes edited ... Somni - Realitat: Tampoc podem saber amb total certesa si la realitat és fruit de la imaginaci…
    ...
    Somni - Realitat: Tampoc podem saber amb total certesa si la realitat és fruit de la imaginacio o d'un somni.
    Matemàtiques:
    La teoria cartesiana del coneixement, el dubte metòdic
    RENÉ_DESCARTES-----La_recerca_del_fonameLa recerca del fonament parteix del dubte:
    RENÉ_DESCARTES------_La_poca_fiabilitat_
    RENÉ_DESCARTES------_La_possible_confusi- La possible confusió entre el somni i la vigília
    RENÉ_DESCARTES------_El_geni_maligne- El geni maligne
    RENÉ_DESCARTES-----És_possible,_diu,_dubÉs possible, diu, dubtar de totes les percepcions dels sentits, perquè a vegades enganyen i, a més, als homes ens succeeix que en ocasions no sabem si el que ens passa és en somnis o estant desperts, amb el que el dubte abraça no només una determinada sensació, sinó la mateixa vida corporal en conjunt: pot ser que tot no sigui més que un somni.
    RENÉ_DESCARTES-----Aquesta_possibilitat_Aquesta possibilitat de confusió entre el somni i la vigília també l'explora Calderón de la Barca, qui per la mateixa època escriu la seva famosa obra La vida es sueño, en la qual també es mostra la crisi de la cultura occidental després del Renaixement i la nova ciència i la resposta del barroc davant això
    RENÉ_DESCARTES-----D’aquest_enorme_dubteD’aquest enorme dubte sorgeix temporalment una certesa: ni en somnis és possible dubtar de les veritats matemàtiques, segons les quals 2 i 3 fan 5 -també durant el somni- i un quadrat no pot tenir més de quatre costats. És a dir, és possible dubtar de tot el que es coneix a posteriori, però no sembla possible dubtar del que coneixem a priori. No obstant això, el dubte metòdic de Descartes busca una altra alternativa a aquesta situació: el geni maligne. Ningú ens diu que sigui impossible que estiguem sotmesos al domini d’un déu maligne, “enganyós i poderós” que ens confongui en allò referents a la certesa de les nocions matemàtiques. És a dir, la nostra naturalesa pot ser tal que ens confongui quan creiem entendre que quelcom és verdader o fals. També és possible, doncs, dubtar de la certesa de les matemàtiques. Amb tot, hi ha alguna cosa que escapa al poder del geni maligne i a la possibilitat mateixa que la naturalesa humana funcioni malament: si el déu maligne m’enganya, existeixo; si m’enganyo a mi mateix, també existeixo. En resum, el dubte porta a la consciència de pensar, raó per la qual Descartes afirma: “penso, per tant existeixo” (cogito ergo sum). Aquesta afirmació és indubtable, ja que el mateix dubte pressuposa l’existència d’un subjecte (d’un "jo") capaç de pensar. No és possible, doncs, pensar que no es pensa.

    REALITAT - VERITAT
    TEORIA ÈTICA
    ...
    Per poder ser liures hem de acceptar que el desti ja esta escrit degut al mecanisme determinista.
    De la mateixa manera que altres filosofs Descartes creu en la ignorancia com el mal per a una persona.
    POLÍTICA
    (view changes)
    11:44 am
  4. page Descartes edited RENÉ DESCARTES CONEIXEMENT TEORIA DEL CONEIXEMENT Teoria cartesiana o dubte metòdic. Descart…

    RENÉ DESCARTES
    CONEIXEMENTTEORIA DEL CONEIXEMENT
    Teoria cartesiana o dubte metòdic.
    Descartes per poder arribar a una veritat absoluta es basa en el dubte com a eina de recerca.
    Descartes dubtara de :
    Els sentits: Cada persona percep una realitat diferent, per tant, no ens podem fiar dels sentits.
    Somni - Realitat: Tampoc podem saber amb total certesa si la realitat és fruit de la imaginacio o d'un somni.
    Matemàtiques:
    La teoria cartesiana del coneixement, el dubte metòdic
    RENÉ_DESCARTES-----La_recerca_del_fonameLa recerca del fonament parteix del dubte:
    RENÉ_DESCARTES------_La_poca_fiabilitat_
    RENÉ_DESCARTES------_La_possible_confusi- La possible confusió entre el somni i la vigília
    RENÉ_DESCARTES------_El_geni_maligne- El geni maligne
    RENÉ_DESCARTES-----És_possible,_diu,_dubÉs possible, diu, dubtar de totes les percepcions dels sentits, perquè a vegades enganyen i, a més, als homes ens succeeix que en ocasions no sabem si el que ens passa és en somnis o estant desperts, amb el que el dubte abraça no només una determinada sensació, sinó la mateixa vida corporal en conjunt: pot ser que tot no sigui més que un somni.
    RENÉ_DESCARTES-----Aquesta_possibilitat_Aquesta possibilitat de confusió entre el somni i la vigília també l'explora Calderón de la Barca, qui per la mateixa època escriu la seva famosa obra La vida es sueño, en la qual també es mostra la crisi de la cultura occidental després del Renaixement i la nova ciència i la resposta del barroc davant això
    RENÉ_DESCARTES-----D’aquest_enorme_dubteD’aquest enorme dubte sorgeix temporalment una certesa: ni en somnis és possible dubtar de les veritats matemàtiques, segons les quals 2 i 3 fan 5 -també durant el somni- i un quadrat no pot tenir més de quatre costats. És a dir, és possible dubtar de tot el que es coneix a posteriori, però no sembla possible dubtar del que coneixem a priori. No obstant això, el dubte metòdic de Descartes busca una altra alternativa a aquesta situació: el geni maligne. Ningú ens diu que sigui impossible que estiguem sotmesos al domini d’un déu maligne, “enganyós i poderós” que ens confongui en allò referents a la certesa de les nocions matemàtiques. És a dir, la nostra naturalesa pot ser tal que ens confongui quan creiem entendre que quelcom és verdader o fals. També és possible, doncs, dubtar de la certesa de les matemàtiques. Amb tot, hi ha alguna cosa que escapa al poder del geni maligne i a la possibilitat mateixa que la naturalesa humana funcioni malament: si el déu maligne m’enganya, existeixo; si m’enganyo a mi mateix, també existeixo. En resum, el dubte porta a la consciència de pensar, raó per la qual Descartes afirma: “penso, per tant existeixo” (cogito ergo sum). Aquesta afirmació és indubtable, ja que el mateix dubte pressuposa l’existència d’un subjecte (d’un "jo") capaç de pensar. No és possible, doncs, pensar que no es pensa.

    REALITAT - VERITAT
    ÈTICA - POLÍTICATEORIA ÈTICA
    Descartes va crear una moral provisional ja que no va exposar mai una teoria ètica.
    La moral provisional es basa en tres màximes:
    ...
    Creu que la felicitat es allo que tots els humans han de intentar assolir.
    Per poder ser liures hem de acceptar que el desti ja esta escrit degut al mecanisme determinista.
    ...
    una persona.
    RENÉ_DESCARTES-----El_fi_últim_de_la_vid

    POLÍTICA

    (view changes)
    11:44 am
  5. page Descartes edited Type in the content of your page here. RENÉ DESCARTES CONEIXEMENT REALITAT - VERITAT ÈTICA -…
    Type in the content of your page here.
    RENÉ DESCARTES
    CONEIXEMENT
    REALITAT - VERITAT
    ÈTICA - POLÍTICA
    Descartes va crear una moral provisional ja que no va exposar mai una teoria ètica.
    La moral provisional es basa en tres màximes:
    Respecte de les lleis i els costums del teu país, tambe inclou la practica de la religió en la que s'ha educat a l'individu.
    Actuar decididament un cop s'ha pres la decicio de fer alguna cosa.
    Autocontrol dels propis desigs.
    Creu que la felicitat es allo que tots els humans han de intentar assolir.
    Per poder ser liures hem de acceptar que el desti ja esta escrit degut al mecanisme determinista.
    De la mateixa manera que altres filosofs Descartes creu en la ignorancia com el mal per a una persona.
    RENÉ_DESCARTES-----El_fi_últim_de_la_vid

    (view changes)
    10:29 am
  6. page Descartes edited Type in the content of your page here.
    Type in the content of your page here.
    (view changes)
    10:06 am
  7. 10:05 am
  8. tag_add Descartes tagged rene
    10:05 am
  9. 10:05 am

Sunday, January 17

  1. page Maquiavel edited VIDA Maquiavel va néixer al petit poble de San Casciano in Val di Pesa , a uns quinze quilòmetres…
    VIDA
    Maquiavel va néixer al petit poble de San Casciano in Val di Pesa , a uns quinze quilòmetres de Florència el 3 de maig de 1469, fill de Bernardo {200px-Machiavelli.jpg} Machiavelli, advocat, pertanyent a una empobrida branca d'una antiga família influent de Florència i de Bartolomea di Stefano Nelli, ambdós de famílies cultes i amb orígens nobiliaris però amb pocs recursos a causa dels deutes del pare.
    Entre 1494 i 1512 Maquiavel va estar a càrrec d'una oficina pública. Va viatjar a diverses corts en França, Alemamya i d'altres ciutas-estat italianes en missions diplomàtiques. Va ser empresonat per un breu període a Florència el 1512 i després exiliat a San Casciano. Va morir a Florència en 1527 i va ser sepultat a la Santa Creu.
    PENSAMENT POLITIC

    El pensament polític de Nicolau Maquiavel
    La concepció política de Maquiavel es basa en:
    (view changes)
    11:23 pm

More