Occam va destacar, entre moltes altres aportacions del seu pensament, per escriure contra el papat i per mantenir una dura disputa sobre la pobresa del papat.
Guillem d'Occam (Occam, Surrey, 1290-Munic, 1349) va ser condemnat pel papa Joan XXII per la seva doctrina, motiu pel qual va fugir a Munic, on va desenvolupar una intensa activitat polèmica en la matèria política i religiosa.
Va mantenir que la fe i la raó són irreconciliables i el seu pensament conté una valoració de la individualitat i del coneixement empíric dels fets, que va contribuir al desenvolupament de les ciències experimentals.
1.1 El pensament de Guillem d'Occam
Es basa en quatre principis:
Principi d'economia i "Navalla d'Occam":
Aquest principi intenta eliminar tot el que és accessori o inecessari, i simplificar al màxim les explicacions dels fenòmans. Més conegut com:<<L'explicació més sencilla és la certa.>>
Han seguit aquest principi: Galileu, Leibniz, Kant, Russell, etc...
Principi de singularitat:
Afirma que no existeixen essències universals comunes a diversos individus, es a dir, no existeixen els conceptes, sinó que hi ha tantes realitats com objectes hi han, per tant només existeixen les coses concretes, singulars.
Principi de l'experiència:
Només podem conèixer el que és singular de manera directa i immediata, aixó ens permetrà saber si una cosa existeix o no.
Occam també parla d'una intuïció intel·lectual que fa possible que l'enteniment conegui el que és singular com "una cosa que existeix".
El nominalisme:
Per Occam, els conceptes no poden representar essències que no existeixen en la realitat.
Estableix una diferencia entre els signes lingüístics: els naturals, que els crea la ment, i els convencionals, que poden ser orals o escrits.
Tant els signes naturals com els convencionals, només serveixen per fer un discurs sobre un objecte .
En conclusió, per Occam existeix directament la cosa i no el concepte, tot i que les coses estan subordinades als conceptes.
Aquestes teories que van sorgir del pensament d'Occam, van romandre vigents en universitats i ordres nebdicants de l'edat mitjana i fins i tot de la modernitat.
1.2 Entre la fe i la raó
Occam tal i com va fer en el seu moment Sant Tomàs fa una diferenciació encara més radical entre la fe i la raó.
Per una banda la fe només es basa en una revelació de Déu.
En canvi la raó es fixa en l'experiència de l'home envers a la vida.
Amb aquesta distinció Occam es planteja preguntes sobre l'àmbit de la naturalesa, moral i epistemològic.
No obstant la distinció entre potència absoluta i potència ordenada, no es veu afectada.
Potència absoluta : Déu força als homes a actuar moralment d'una determinada manera. Potència ordenada: Déu força als homes a actuar de la manera que entenen ells "com allò es que moralment correcte".
El Déu d'Occam com que te tot el poder i ho ha creat tot pot decidir entre les dues potències. No te límits.
1.3 La pobresa evangèlica i el poder papal
Occam es trasllada a Avinyó per defensar-se d'una heretgia a causa d'unes publicacions. Desde aquest moment canvia totalment la seva obra i passa a dedicar-se a la redacció d'obres polèmiques de caràcter eclesiològic i polític.
Occam es caracteritzà per la seva contrarietat per el poder papal. Creu que l'església no hauria de tenir cap poder per el simple fet de ser la representació de Déu. Occam diu que Jesucrist no va donar ni tenir mai cap poder, només va transmetre uns valors basats en la religió que va fundar.
Finalment, Occam creu que el ésser humà tendeix al pecat i posa el exemple del Paradís i la fruita prohibida.
La doctrina de Guillem d'Occam
Occam va destacar, entre moltes altres aportacions del seu pensament, per escriure contra el papat i per mantenir una dura disputa sobre la pobresa del papat.
Guillem d'Occam (Occam, Surrey, 1290-Munic, 1349) va ser condemnat pel papa Joan XXII per la seva doctrina, motiu pel qual va fugir a Munic, on va desenvolupar una intensa activitat polèmica en la matèria política i religiosa.
Va mantenir que la fe i la raó són irreconciliables i el seu pensament conté una valoració de la individualitat i del coneixement empíric dels fets, que va contribuir al desenvolupament de les ciències experimentals.
1.1 El pensament de Guillem d'Occam
Es basa en quatre principis:
- Principi d'economia i "Navalla d'Occam":
Aquest principi intenta eliminar tot el que és accessori o inecessari, i simplificar al màxim les explicacions dels fenòmans. Més conegut com:<<L'explicació més sencilla és la certa.>>Han seguit aquest principi: Galileu, Leibniz, Kant, Russell, etc...
- Principi de singularitat:
Afirma que no existeixen essències universals comunes a diversos individus, es a dir, no existeixen els conceptes, sinó que hi ha tantes realitats com objectes hi han, per tant només existeixen les coses concretes, singulars.- Principi de l'experiència:
Només podem conèixer el que és singular de manera directa i immediata, aixó ens permetrà saber si una cosa existeix o no.Occam també parla d'una intuïció intel·lectual que fa possible que l'enteniment conegui el que és singular com "una cosa que existeix".
- El nominalisme:
Per Occam, els conceptes no poden representar essències que no existeixen en la realitat.Estableix una diferencia entre els signes lingüístics: els naturals, que els crea la ment, i els convencionals, que poden ser orals o escrits.
Tant els signes naturals com els convencionals, només serveixen per fer un discurs sobre un objecte .
En conclusió, per Occam existeix directament la cosa i no el concepte, tot i que les coses estan subordinades als conceptes.
Aquestes teories que van sorgir del pensament d'Occam, van romandre vigents en universitats i ordres nebdicants de l'edat mitjana i fins i tot de la modernitat.
1.2 Entre la fe i la raó
Occam tal i com va fer en el seu moment Sant Tomàs fa una diferenciació encara més radical entre la fe i la raó.
Per una banda la fe només es basa en una revelació de Déu.
En canvi la raó es fixa en l'experiència de l'home envers a la vida.
Amb aquesta distinció Occam es planteja preguntes sobre l'àmbit de la naturalesa, moral i epistemològic.
No obstant la distinció entre potència absoluta i potència ordenada, no es veu afectada.
Potència absoluta : Déu força als homes a actuar moralment d'una determinada manera.
Potència ordenada: Déu força als homes a actuar de la manera que entenen ells "com allò es que moralment correcte".
El Déu d'Occam com que te tot el poder i ho ha creat tot pot decidir entre les dues potències. No te límits.
1.3 La pobresa evangèlica i el poder papal
Occam es trasllada a Avinyó per defensar-se d'una heretgia a causa d'unes publicacions. Desde aquest moment canvia totalment la seva obra i passa a dedicar-se a la redacció d'obres polèmiques de caràcter eclesiològic i polític.
Occam es caracteritzà per la seva contrarietat per el poder papal. Creu que l'església no hauria de tenir cap poder per el simple fet de ser la representació de Déu. Occam diu que Jesucrist no va donar ni tenir mai cap poder, només va transmetre uns valors basats en la religió que va fundar.
Finalment, Occam creu que el ésser humà tendeix al pecat i posa el exemple del Paradís i la fruita prohibida.