L'any 323 aC en els regnes hel·lenístics hi han característiques comunes:
- Les polis perden el sentit com a model “polític”.
- La política d'Aristòtil no pot constituir-se sobre els fonaments de la ciutat estat.
- El poder del món grec serà ja polític, sinó cultural.
- Tot això implica la pèrdua de cultura nacional.
1.2Les característiques culturals de l'hel·lenisme
- Cosmopolitisme ideal en que plantejar-se la vida humana.
- Adquireix importància les ciències matemàtiques, experimentals i estudis filosòfics.
- En alguns palaus s'hi van afegir biblioteques i es va amplificar la comunitat científica, un exemple n'és la Biblioteca d'Alexandria.
Pel que fa la saviesa i política, les noves filosofies que van sorgir van ser de caràcter pràctic.
L'epicureisme
2.1La figura d'Epicur. Principals deixebles
Epicur (341 aC-271 aC) i els seus seguidors, de qualsevol classe social i amics entre ells,
buscaven la pau i la felicitat. La filosofia que va aplicar Epicur va anar orientada a les ensenyances cap al control i l'equilibri de la pròpia personalitat.Va deixar més de 300 escrits.
2.2L'ètica
Epicur accentua la importància del cos com a fonament de la nostre existència. Ell accepta les limitacions que té el cos i diu que es pot trobar i veure la veritable mesura de les coses.
Els dos principis fonamentals de la vida són el plaer i el dolor.
Per aconseguir el plaer cal organitzar els desitjos:
- Naturals i necessaris:eliminen el dolor
- Naturals però no necessaris: acoloreixen el plaer.
- Ni naturals ni necessaris: les corones, estàtues, etc...
Estar en el món significa saber escollir i el cos ajuda a trobar els desitjos adequats,que han de contribuir a la nostra autarquia i autosuficiència.
Ataràxia: serenitat de l'ànima davant del propi jo davant les possibilitats amb que es presenta el món que vivim.
La Intel·ligència és la veritable excel·lència o virtut, i d'aquí sorgeixen totes les altres qualitats dels homes.
L'amistat ens tru de nosaltres mateixos i ens projecta cap als altres.
La imatge d'una amistat que presedeix la unió en la falicitat de tots els éssers és l'expressió del cosmopolitisme hel·lenístic.
2.3 Física: L'ordre del món i els àtoms
Segons Epicur, només existeixen els cossos i l'espai buit, i els cossos estan formats per parts indivisibles anomenades àtoms, que tenen extensió, forma i pes. Fins i tot diu que l'anima està feta d'àtoms i la prova d'aixó són els batecs del cor.
També diu que hi ha una infinitat de mons i es van formant i desaparaient per remolins.
L'ànima posseeix tres facultats:
-La sensació: Ens posa en contacte amb el món
-La ment: Capacitat de construir mons imaginaris.
-La part racional: Té el llenguatge i amb la comunicació del coneixament.
L'estoïcisme
3.1 Els principals estoics
El fundador de l'estoïcisme va ser Zenó de Cítion i van influir el seu pensament Heràclit, els cínics, els peripatètics, sacerdots perses i de Zoroastre.
TAULA
3.2 L'etica estoica.L'eudaimonia
Estoïcisme significa resistència vers l'adversitat i la mala sort.
Lètica estoica estableix la felicitat (eudaimonia) com a principi fonamental i la virtut és viure d'acord amb la naturalesa.
Així donsc, ser feliç és ser virtuós i ho aconsegueix que és savi.
La intel·ligència és una virtut i té qualitats positives, en canvi les passions són primitives i han d'estar controlades per la raó.
3.3 La física estoica
La física estoica es vasa una mica en el pensament d'Heràclit: el fos és la força que ho travessa tot.
L'ànima humana la descriu com un foc que organitza les funcions d'un cos i és incorruptible.
3.4 La lògica estoica
Els estoics desenvolupen una lògica proposicional, fundada no tant en els noms, sinó també amb proposicions.
L'escepticisme
Els filòsofs més importants de l'escepticisme són Pirró d'Èlide i Sext Empíric
- La única cosa interessant a la vida és aconseguir la tranquilitat d'esperit.
- Una font d'intranquilitat és voler arribar a coneixaments absoluts.
- No hi ha res de fals ni res de cert.
- No podem conèixer les coses en si, només allò que ens sembla.
- No ens podem rafiar de la raó.
- Tot el que és anterior a nosaltres ens és indiferents.
- Com que vivim en un món d'aparences, ens hem de inclinar-nos per allò que és més probable.
LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
Context Social i Polític
1.1El món hel·enístic
L'any 323 aC en els regnes hel·lenístics hi han característiques comunes:
- Les polis perden el sentit com a model “polític”.
- La política d'Aristòtil no pot constituir-se sobre els fonaments de la ciutat estat.
- El poder del món grec serà ja polític, sinó cultural.
- Tot això implica la pèrdua de cultura nacional.
1.2Les característiques culturals de l'hel·lenisme
- Cosmopolitisme ideal en que plantejar-se la vida humana.
- Adquireix importància les ciències matemàtiques, experimentals i estudis filosòfics.
- En alguns palaus s'hi van afegir biblioteques i es va amplificar la comunitat científica, un exemple n'és la Biblioteca d'Alexandria.
Pel que fa la saviesa i política, les noves filosofies que van sorgir van ser de caràcter pràctic.
L'epicureisme
2.1La figura d'Epicur. Principals deixebles
Epicur (341 aC-271 aC) i els seus seguidors, de qualsevol classe social i amics entre ells,
buscaven la pau i la felicitat. La filosofia que va aplicar Epicur va anar orientada a les ensenyances cap al control i l'equilibri de la pròpia personalitat.Va deixar més de 300 escrits.
2.2L'ètica
Epicur accentua la importància del cos com a fonament de la nostre existència. Ell accepta les limitacions que té el cos i diu que es pot trobar i veure la veritable mesura de les coses.
Els dos principis fonamentals de la vida són el plaer i el dolor.
Per aconseguir el plaer cal organitzar els desitjos:
- Naturals i necessaris:eliminen el dolor
- Naturals però no necessaris: acoloreixen el plaer.
- Ni naturals ni necessaris: les corones, estàtues, etc...
Estar en el món significa saber escollir i el cos ajuda a trobar els desitjos adequats,que han de contribuir a la nostra autarquia i autosuficiència.
Ataràxia: serenitat de l'ànima davant del propi jo davant les possibilitats amb que es presenta el món que vivim.
La Intel·ligència és la veritable excel·lència o virtut, i d'aquí sorgeixen totes les altres qualitats dels homes.
L'amistat ens tru de nosaltres mateixos i ens projecta cap als altres.
La imatge d'una amistat que presedeix la unió en la falicitat de tots els éssers és l'expressió del cosmopolitisme hel·lenístic.
2.3 Física: L'ordre del món i els àtoms
Segons Epicur, només existeixen els cossos i l'espai buit, i els cossos estan formats per parts indivisibles anomenades àtoms, que tenen extensió, forma i pes. Fins i tot diu que l'anima està feta d'àtoms i la prova d'aixó són els batecs del cor.
També diu que hi ha una infinitat de mons i es van formant i desaparaient per remolins.
L'ànima posseeix tres facultats:
-La sensació: Ens posa en contacte amb el món
-La ment: Capacitat de construir mons imaginaris.
-La part racional: Té el llenguatge i amb la comunicació del coneixament.
L'estoïcisme
3.1 Els principals estoics
El fundador de l'estoïcisme va ser Zenó de Cítion i van influir el seu pensament Heràclit, els cínics, els peripatètics, sacerdots perses i de Zoroastre.
TAULA
3.2 L'etica estoica.L'eudaimonia
Estoïcisme significa resistència vers l'adversitat i la mala sort.
Lètica estoica estableix la felicitat (eudaimonia) com a principi fonamental i la virtut és viure d'acord amb la naturalesa.
Així donsc, ser feliç és ser virtuós i ho aconsegueix que és savi.
La intel·ligència és una virtut i té qualitats positives, en canvi les passions són primitives i han d'estar controlades per la raó.
3.3 La física estoica
La física estoica es vasa una mica en el pensament d'Heràclit: el fos és la força que ho travessa tot.
L'ànima humana la descriu com un foc que organitza les funcions d'un cos i és incorruptible.
3.4 La lògica estoica
Els estoics desenvolupen una lògica proposicional, fundada no tant en els noms, sinó també amb proposicions.
L'escepticisme
Els filòsofs més importants de l'escepticisme són Pirró d'Èlide i Sext Empíric
- La única cosa interessant a la vida és aconseguir la tranquilitat d'esperit.
- Una font d'intranquilitat és voler arribar a coneixaments absoluts.
- No hi ha res de fals ni res de cert.
- No podem conèixer les coses en si, només allò que ens sembla.
- No ens podem rafiar de la raó.
- Tot el que és anterior a nosaltres ens és indiferents.
- Com que vivim en un món d'aparences, ens hem de inclinar-nos per allò que és més probable.