La majoria de sofistes eren una mena de professors ambulants que rebien, a més a més, diners dels oients, la seva exigència de compensació econòmica els identificava amb el poble. Però a banda d’aquestes característiques externes, en els sofistes hi havia altres aspectes més complexos, relacionats amb la metodologia de l’ensenyament:
Aspectes relacionats amb la metodologia d’ensenyament:
- Consideraven que la formació de l’individu ho incloïa tot i integrava tots els coneixements – Els ensenyaments transmesos estaven relacionats amb l’astronomia, la mitologia, la poesia, la geografia,...
- Entenien el coneixement com un procés – Això significa una oposició al saber depenent dels valors i estructures fermes, per a ells, en canvi, l’acte de conèixer era quelcom variable, connectat amb el temps.
- Per a ells el coneixement té caràcter relatiu – Els judicis amb què es descriu el mon són formes històriques que depenen de qui les formula.
- La validesa del coneixement era problemàtica per als sofistes – Era un problema, ja que cal establir qui proclama els criteris vàlids del coneixement, de quin ordre són o amb quina finalitat s’estableixen.
Alguns sofistes:
- Protàgores: A caus de les opinions que manté en el llibre Sobre els Déus, es van cremar públicament els seus textos, que parlaven dels temes relacionats amb l’estat, les ciències, l’ambició, Déus,... i on especificava certs interessos del sofista.
- Gòrgies: Destaca en la seva obra els únics textos seus que es conserven, entre ells es parla sobre tot “Sobre natura” i “Sobre el no-esser”.
Sofista (significava “aquell que sap”)
La majoria de sofistes eren una mena de professors ambulants que rebien, a més a més, diners dels oients, la seva exigència de compensació econòmica els identificava amb el poble. Però a banda d’aquestes característiques externes, en els sofistes hi havia altres aspectes més complexos, relacionats amb la metodologia de l’ensenyament:
Aspectes relacionats amb la metodologia d’ensenyament:
- Consideraven que la formació de l’individu ho incloïa tot i integrava tots els coneixements – Els ensenyaments transmesos estaven relacionats amb l’astronomia, la mitologia, la poesia, la geografia,...
- Entenien el coneixement com un procés – Això significa una oposició al saber depenent dels valors i estructures fermes, per a ells, en canvi, l’acte de conèixer era quelcom variable, connectat amb el temps.
- Per a ells el coneixement té caràcter relatiu – Els judicis amb què es descriu el mon són formes històriques que depenen de qui les formula.
- La validesa del coneixement era problemàtica per als sofistes – Era un problema, ja que cal establir qui proclama els criteris vàlids del coneixement, de quin ordre són o amb quina finalitat s’estableixen.
Alguns sofistes:
- Protàgores: A caus de les opinions que manté en el llibre Sobre els Déus, es van cremar públicament els seus textos, que parlaven dels temes relacionats amb l’estat, les ciències, l’ambició, Déus,... i on especificava certs interessos del sofista.
- Gòrgies: Destaca en la seva obra els únics textos seus que es conserven, entre ells es parla sobre tot “Sobre natura” i “Sobre el no-esser”.